Saturday, May 24, 2014

Has sigut

Has sigut
el descans de la guerrera,
llit de refugiats
'la dansa del vestit'
i totes aquelles cançons
que, com sempre,
parlen de mi
(amb tu).

El dia tranquil
en què comença l'estiu,
amb finestres obertes,
amb dos petons de bona nit
en el centre del món
del cor
del cos.

Has sigut
un hotel de mil estels
la carícia descurada
que se't troba
sobre la pell.

I el silenci
de la senzillesa
i el bon gust
de parets blanques
i persianes verdes,
com si estiguérem a Madrid.
Avui que som a València.

No hi ha
millor spa
que una dutxa calenta
i llet merengada gelà
al postre.
I tu,
bonica casa,
xicotetíssim pis
has sabut ser-ho
parant el temps
i guardant-me dins
de tu

amb tu.

Monday, May 05, 2014

Aún no alcanzo a entender si
volver a dormir con camisetas negras
y gigantes, 
después de tanto tiempo, 
implica
inicio de duelo
o alivio de luto.

Y prefiero no saberlo.